Discs de sègol

O segons Dan Lepard, Light rye flatbread. L’altre dia estava a casa buscant informació sobre el pa fet amb cervesa a The handmade loaf i aquesta recepta em va cridar l’atenció.

La farina de sègol és típica dels pans del nord d’Europa sobretot perquè el sègol és un cereal molt resistent i que es pot cultivar en llocs on el blat no arraiga.  Nosaltres som més de blat i els pans 100% sègol no són del gust de tothom. Ara bé, són perfectes per menjar amb fumats.

A la secció de menjar de l’ikea (estratègicament situada just davant de les escales del pàrking) hi podem trobar knäckerbröd, una de les moltíssimes variants de pans cruixents de sègol que es poden fer. Diguem que múltiples visites a la recerca de les famoses llibreries billy han fet que conegui bé com de bó és un pa de sègol amb peix fumat, per tant és un tipus de pa que m’agrada fer de tant en tant.

La recepta de Dan Lepard és interessant perquè barreja farina de blat amb farina de sègol (cosa que la fa ideal per la gent que troba que el pa 100% sègol és massa fort de gust) i perquè utilitza llevat, per tant no costa gaire de fer.

Ingredients:

300 g de farina de força

100 g de farina de sègol (al final n’he posat uns 50 més)

1 culleradeta de sal

300 g d’aigua

6 g de llevat (n’he posat 4 per la calor)

3 culleradetes de mel

En el més pur estil Dan Lepard se’ns aconsella barrejar tots els ingredients, deixar reposar 10 minuts, amassar 10 segons, deixar reposar 10 minuts (això dues vegades) i finalment deixar reposar 45 i 90 minuts fent plecs pel mig.

Com ha anat la cosa? Bé, primer de cop m’he quedat morta de por perquè la massa era una mena de sopa molt líquida. Les masses amb més sègol son tot el contrari, semblen ciment i gairebé no s’han d’amassar. La meva massa semblava una ciabatta. He acabat afegint uns 50 g. més de farina de sègol per fer la cosa més manejable.

També he reduït moltíssim els temps de fermentació. La primera fermentació ha durat una horeta.

Després d’aquesta primera fermentació s’ha d’enfarinar bé la superfície de treball, estirar la massa i tallar-la en cercles.

La recepta diu que hem de deixar reposar les peces 1h 30 minuts, però avui només les he deixat mitja hora, ja que ja havien doblat la mida. S’han de coure al forn 40 minuts a 200 graus.

El resultat:

Cruixents de fora, amb algun forat a dins, i amb un gust deliciós, barreja de blat i sègol. Una recepta per repetir. A més a més crec que si fés uns discs més grans i una mica més gruixuts serien ideals per fer torrats amb tomàquet.

3 comentaris

Filed under Receptes

3 responses to “Discs de sègol

  1. Lola

    Felicitats, m’encanta el pa de sègol. La meva àvia i les meves tietes en feien a Galícia, on és molt típic. Era el pa dels pobres, però omplia la panxa. Llàstima que he perdut la recepta.

  2. Retroenllaç: Pastes i pa a primers de mes « Panificant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s