Monthly Archives: Setembre 2010

Experimentant amb farines: pa rústic

Quan comences a fer pa i parles amb gent que fa més temps que en fa hi ha coses que no acabes d’entendre, com per exemple la obsessió per probar diferents tipus de farines i fer experiments. Al principi una és més literal: recepta exacta, quantitats exactes, és igual la farina que facis servir.

El que passa és que al cap d’un temps evoluciones. Un any i escaig després em dedico a investigar i probar farines i és molt i molt divertit.

Aquest estiu a Escòcia anava al darrere d’una farina maltejada que venen al Waitrose, però el d’Edimburg està lluny del centre i a totes les botigues que vam entrar el tema farina no estava molt bé. Ara hauré d’anar a Londres per buscar la farina al Waitrose.  Quin drama! */ironia off*

No tot són males notícies, l’altre dia vam anar amb una amiga a A taste of home, la botiga de productes anglesos del Carrer Floridablanca de Barcelona i, a banda d’aprovisionar-nos de rich tea fingers, vaig comprar aquesta farina:

No és la del waitrose però és una farina de diversos cereals: blat, flocs de blat i ordi maltejat. Fa molt bona olor.

A la recepta no vaig voler fer-la servir tota perquè el gust és bastant fort i així em durarà més.

Ingredients:

300 g de farina de força (orgànica, del LIDL)

200 g de farina Wessex Cobber Bread Flour

290 g d’aigua

5 g de llevat

160 g de preferment (100 farina, 60 d’aigua, 1g de llevat, 24h a la nevera)

10 g de sal

La massa és elàstica però al principi costa una mica de treballar. Els flocs de blat es noten força. Vaig deixar-la reposar 10 minuts abans de començar a amassar de debó i va anar molt bé. Després d’uns 15 minuts d’amassat el resultat és el següent:

Una de les coses més agraïdes de fer pa és veure com la massa es transforma, deixa d’enganxar-se per tot arreu i es torna elàstica. S’ha de deixar fer una primera fermentació d’1 h 20 minuts (ara ja fa més fresca) i després se li dona forma i es deixa pujar uns 45 minuts més.  Just abans d’entrar al forn fem el grenyat de la massa:

Es cou a 220º els 10 primers minuts i a 200º uns 25 més. Si es torra molt de dalt podem tapar el pa amb paper d’alumini mentre s’acaba de coure.

El resultat:

Té molt gust a cereal, la molla és més compacta que els pans de blat 100% però és més esponjada que el pa de sègol. Els flocs de blat queden cruixents. Ideal per fer pa amb tomàquet o per acompanyar amb melmelada.  Segur que també torra molt bé.

Avui l’he repetit (el de la foto va anar a parar a la família) i hi he afegit una culleradeta de mel de canya. El resultat és idèntic, però amb un regustet de regalèssia. La propera vegada hi posaré un altre tipus de mel a veure què tal.

Aquesta recepta queda incorporada al repertori.  La faré servir de base cada cop que aconsegueixi una “farina especial”.

2 comentaris

Filed under General

Muffins de Xocolata

Portem uns dies que ens avisen del final de l’estiu. Fa menys calor, els dies es fan més curts i per acabar de rematar-ho aquesta tarda ha caigut una tempesta sobre Barcelona.

Per sort estava a casa i m’ha vingut de gust fer uns muffins de xocolata. La recepta és de la Jane Benoit i són facilíssims de fer. La veritat és que no sóc molt de fer pastissos, els dolços que m’agrada més fer són les pastes, les galetes i, des que tinc aquesta recepta, els muffins.

Ingredients per 12 muffins:

300 grams de farina de reposteria

1/2 tassa de sucre (menys i tot)

2 cullerades de llevat royal o bicarbonat

1/2 tassa de xips de xocolata

32 g. de cacau en pols

240 ml de llet

60 ml d’oli de girasol

1 ou

Agafem un bol i primer hi afegim els ingredients líquids. Ho batem tot una mica i després hi afegim els ingredients secs. Remenem una mica per tal que la farina s’empapi, però si queden trossos secs no passa res.

Agafem la barreja i la repartim en els motllos amb compte. Entretant preescalfem el forn a 190º amb el ventilador posat.

El temps de cocció són uns 15 minuts.


És una recepta ràpida i que no porta mantega, per tant els muffins són lleugers.  Es pot treure el cacau i els xips de xocolata i canviar-los per moltíssims ingredients.  Tinc la idea de fer-los salats ja que crec que quedarien molt bé.

Gairebé me n’oblidava. Els muffins es poden congelar perfectament. Una cosa molt pràctica si vius sol/a i no vols acabar fins el capdamunt de la recepta!

1 comentari

Filed under Fotos, Receptes

Focaccia de romaní i tomàquet

La focaccia és un tipus de pa que sembla fàcil de fer però que costa bastant que quedi com cal.  A mi m’agraden molt els pans italians i de ben principi vaig fer diverses proves que no van quedar malament però tampoc bé del tot. Fins fa uns dies quan vaig trobar la recepta perfecta de focaccia a la web de la BBC.  Ironies de la vida.

Aquesta recepta l’he treta de la web d’un programa que es mereix una entrada per ell sol:  The great British Bake Off.  Se suposa que és una recepta de panets de focaccia però també val com a focaccia sencera.

Ingredients:

450 g de farina de força

1½  culleradeta de sal

1 sobre de llevat sec (8  g de llevat fresc)

400 ml d’aigua tèbia

1 culleradeta de Romaní (depenent del gust)

2 tomàquets secs

3 cullerades d’oli

sal gruixuda

El primer que crida l’atenció és que la massa no porta oli. Altres versions de la focaccia sí que en porten. La segona és la proporció d’aigua i farina: alta hidratació = massa-sopa. Sí senyor, una massa molt hidratada que sembla que no es pot amassar, ni cuallarà ni res. Quan ho vaig veure em va agafar el típic pànic, però es veu que dec anar agafant més experiència perquè ja no em dedico a afegir farina compulsivament. Progressem adequadament.  Superfície de treball amb una mica d’oli, una mica d’amassat i després 1h 15 minuts de repòs. El temps és orientatiu, es tracta que la massa es faci el doble de gran.

Després s’estén la massa sobre un paper de forn, amb compte que no es desmunti i es deixa reposar 20 minuts més.

Entretant posem l’oli en un bol i hi afegim el romaní i els tomàquets tallats ben petits.

Quan hagin passat els 20 minuts escampem la barreja d’oli sobre la massa i amb molt de compte anem enfonsant els dits a la massa a intervals regulars per tal que l’oli impregni la massa. Al final hi afegim sal gruixuda per sobre.

La massa s’ha de coure a 220º uns 25 minuts. Cal vigilar amb molt de compte, ja que ha de quedar daurada però si ens passem de forn quedarà molt dura.

Va quedar molt bé d’aspecte, i de gust encara més. Del que em vaig quedar més orgullosa és de l’interior. Forats enormes i molla lleugera.

Aquesta recepta és pot congelar i conserva tot el sabor.

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Receptes