Daily Archives: 26 Setembre 2010

Experimentant amb farines: pa rústic

Quan comences a fer pa i parles amb gent que fa més temps que en fa hi ha coses que no acabes d’entendre, com per exemple la obsessió per probar diferents tipus de farines i fer experiments. Al principi una és més literal: recepta exacta, quantitats exactes, és igual la farina que facis servir.

El que passa és que al cap d’un temps evoluciones. Un any i escaig després em dedico a investigar i probar farines i és molt i molt divertit.

Aquest estiu a Escòcia anava al darrere d’una farina maltejada que venen al Waitrose, però el d’Edimburg està lluny del centre i a totes les botigues que vam entrar el tema farina no estava molt bé. Ara hauré d’anar a Londres per buscar la farina al Waitrose.  Quin drama! */ironia off*

No tot són males notícies, l’altre dia vam anar amb una amiga a A taste of home, la botiga de productes anglesos del Carrer Floridablanca de Barcelona i, a banda d’aprovisionar-nos de rich tea fingers, vaig comprar aquesta farina:

No és la del waitrose però és una farina de diversos cereals: blat, flocs de blat i ordi maltejat. Fa molt bona olor.

A la recepta no vaig voler fer-la servir tota perquè el gust és bastant fort i així em durarà més.

Ingredients:

300 g de farina de força (orgànica, del LIDL)

200 g de farina Wessex Cobber Bread Flour

290 g d’aigua

5 g de llevat

160 g de preferment (100 farina, 60 d’aigua, 1g de llevat, 24h a la nevera)

10 g de sal

La massa és elàstica però al principi costa una mica de treballar. Els flocs de blat es noten força. Vaig deixar-la reposar 10 minuts abans de començar a amassar de debó i va anar molt bé. Després d’uns 15 minuts d’amassat el resultat és el següent:

Una de les coses més agraïdes de fer pa és veure com la massa es transforma, deixa d’enganxar-se per tot arreu i es torna elàstica. S’ha de deixar fer una primera fermentació d’1 h 20 minuts (ara ja fa més fresca) i després se li dona forma i es deixa pujar uns 45 minuts més.  Just abans d’entrar al forn fem el grenyat de la massa:

Es cou a 220º els 10 primers minuts i a 200º uns 25 més. Si es torra molt de dalt podem tapar el pa amb paper d’alumini mentre s’acaba de coure.

El resultat:

Té molt gust a cereal, la molla és més compacta que els pans de blat 100% però és més esponjada que el pa de sègol. Els flocs de blat queden cruixents. Ideal per fer pa amb tomàquet o per acompanyar amb melmelada.  Segur que també torra molt bé.

Avui l’he repetit (el de la foto va anar a parar a la família) i hi he afegit una culleradeta de mel de canya. El resultat és idèntic, però amb un regustet de regalèssia. La propera vegada hi posaré un altre tipus de mel a veure què tal.

Aquesta recepta queda incorporada al repertori.  La faré servir de base cada cop que aconsegueixi una “farina especial”.

2 comentaris

Filed under General