Monthly Archives: Novembre 2010

Pastes de nata

Segueixo experimentant amb el tema pastissos i galetes. Em sembla que no seré mai una experta perquè tot i que adoro la xocolata no sóc una gran fan dels dolços. Les galetes sí que m’agraden i estic buscant receptes per veure si puc anar millorant la tècnica. El problema de les galetes és que moltes receptes tenen molt de sucre i molta mantega i acabes bastant embafada.

Avui he fet una bona troballa. Al bloc Bocados dulces y salados (que està molt i molt bé)  he trobat una recepta molt interessant: pastes de nata.

Són unes pastes que es fan sense mantega i amb crema de llet. Porten sucre però tampoc massa i em sembla que fins i tot se’n podria posar menys.

Recepta:

1 tassa de nata líquida (de la que es pot muntar, no pas la de cuina)

1 tassa de sucre

3 tasses de farina

2 rovells d’ou

1 culleradeta de bicarbonat

2 clares d’ou

batem en un bol el sucre i la nata líquida. Hi afegim els rovells el bicarbonat i la farina tamisada. Ho anem treballant fins que ens surti una massa consistent però fàcil de treballar.

La refredem 20 minuts a la nevera i després l’aplanem amb un corró, anem tallant les pastes i les posem a una safata. A continuació les pintarem amb les clares d’ou que hem reservat i que hem batut una mica.

Escalfem el forn a uns 160º. El temps de cocció és d’uns 16-18 minuts o fins que les pastes estiguin daurades.

El resultat:

Són bastant lleugeres i no massa dolces. Ideals pel te de les 5.

4 comentaris

Filed under Fotos, pastes i dolços, Receptes

Reunió panarra

El dia 13 vam quedar unes quantes amigues i vam fer pa. Vaig desmuntar el menjador i ens vam passar un dia fent proves i receptes. El resultat? Pa, es clar.

Aqui teniu les dues receptes que vam provar:

Pa rústic:

Preferment:
140 g farina de força
60 g Aigua
1g de llevat fresc

Pa:
400 g farina blanca de blat
100 g farina de sègol
290 g d’aigua
12 g de sal
6 g de llevat fresc
1 cullerada de mel/mel de canya/sirop

(Podem fer servir també una mica de mare. Si per exemple afegim 100 g de massa mare hem de posar 50 g menys de farina i 50 g menys d’aigua)

El dia abans barregem tots els ingredients del preferment i els deixem dins la nevera tota la nit.

En un bol barregem la farina blanca, la de sègol, el llevat, i la mel de canya. Afegim l’aigua poc a poc i barregem bé la massa. La deixem reposar 20 minuts i després hi afegim la sal. Barregem una mica més i després ho posem sobre la superfície de treball i amassem uns 10-15 minuts fins que la massa estigui elàstica.

Posem la massa dins del bol, la tapem i la deixem reposar 1h 30 o 2h, depenent de la temperatura. Li donem forma i la deixem reposar entre 45 minuts i 1 hora.

Escalfem el forn a 230º, vaporitzem aigua i hi introduïm el pa. En total la coem uns 40 minuts, els 10 primer minuts a 220º i la resta del temps a 200. Si es daura massa de dalt, la podem tapar amb un paper d’alumini.

Pa d’espècies:
(amb panificadora)

500 g de farina
310 g de líquid (llet + aigua)
1 ou
1 sobre de llevat sec
10 g de sal
1 cullerada d’espècies (romaní, orenga, herbes de provença, bruschetta…)

Posem a la cubeta de la panificadora els ingredients líquids i a continuació els ingredients secs. Hem de vigilar i no posar la sal i el llevat junts. Posem el programa de massa (aprox 1h 50) i el posem a funcionar.

Quan estigui llest, li donem forma (trena, panets, barra…) deixem reposar la massa uns 25 minuts i escalfem el forn a 230º. Vaporitzem aigua sobre la massa i hi podem posem llavors per sobre si en tenim.
Una peça sencera triga uns 35 minuts a coure’s, uns panets una mica menys.

Vam fer dues fornades de cada pa, i el d’especies el vam fer primer amb una barreja de bruschetta italiana i després amb orenga.

Em sembla que repetirem. 🙂

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Receptes

Pastes i pa a primers de mes

Ja ho tenim tot fet.

Croissants & Pain au chocolat:

Per fer una safata de vinoisseries necessites estar un dia a casa i que no faci massa calor. Un dia faré un post foto a foto, però es tracta de fer una massa tipus pa, afegir mantega dins i anar-la amassant i plegant diverses vegades fins aconseguir la massa. És qüestió de paciència i una mica de cura.  El premi és una bona quantitat de pastes per regalar i/o congelar i bona oloreta per tot el pis.  Nyam.

Entre tanta espera he aprofitat per repetir els discs de sègol amb una mida més de panet. Aquest vespre vull torrar-los i fer pa amb tomàquet.

Crec que la molla ha quedat més tupida però avui he intentat fer la fermentació el més curta possible.  Quan hi ha cua de forn són coses que passen.

Per fi he pogut passar un dia panificant com cal. Ja era hora!

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Pans, pastes i dolços

La massa mare

Ups,  un mes sense entrades, molt malament.

En descàrrec puc dir que també ha estat un mes de poc pa i el poc que he fet ha estat ràpid. Coses de viatjar per feina, que no et deixa temps per res. No és que novembre es presenti molt millor, però una mica més de temps sí que tindrem.

Avui tinc un pa i uns croissants en marxa. No he fet fotos de tot el procés (càmera sense piles, ups 2) però sí que hi haurà fotos del final.

Ara m’agradaria parlar d’una de les coses que provoca més cerques a google entre els panificadors casolans: la massa mare. Per si de cas algun despistat arribés per aquí precisament via google us deixo l’enllaç dels enllaços, la millor explicació sobre com fer massa mare, vídeo inclòs:

Cómo hacer masa madre, en vídeo y con preguntas habituales” de l’Iban Yarza.

Els meus priners intents de massa mare van ser molt frustrants. La primera vegada alguna cosa no va sortir bé (difícil però pot passar), i la segona em vaig pensar que no havia sortit bé (això sí que passa molt).  Al meu primer taller em van donar massa mare made in Dan Lepard i em feia tanta gràcia fer servir massa mare tan antiga que per mandra no m’hi vaig posar.

Aquest any he decidit que sí que volia viure tot el procés, i per fi m’hi vaig posar a finals de setembre. Vaig enganxar la temperatura ideal a Barcelona, no massa calor per no tenir temps de res ni fred que fa que el procés s’allargui. De fet tot va ser de manual, en 5 dies vaig tenir una massa mare perfecta per començar a treballar.

Al principi comences amb poca quantitat i amb farina de sègol.  No hi vaig afegir ni panses ni iogurt que normalment ajuden al procés si fem la massa mare quan fa més fred.

Durant el segon dia no veus massa millora,  però el tercer ja comença a haver-hi més vida. Vaig aprofitar l’aparició de les primeres bombolles per canviar a farina de blat.


Una cosa a tenir molt en compte és la olor. La massa mare fa un olor mig dolç, a cereal però també pot fer una mica d’olor a vinagre. No pudor, però tampoc hi estem massa acostumats.  Precisament és aquesta olor un dels motius pels quals pots pensar que no vas bé i la llences. A no ser que faci olor a ous podrits, no patiu que aneu pel bon camí.

A la següent fotografia ja la tenim llesta per fer pa. Moltes bombolles, una gran textura i una olor que anuncia bon pa en potència:

Al cap d’una estona la massa mare acaba així:

Encara la podríem fer servir, però ja estava una mica passada de voltes.  La podem guardar o fins i tot fer pancakes.

Edit a 4 novembre 2012: Em comenta l’Iban Yarza que aquesta massa sí que serveix per fer pa, però que és molt àcida i que hem d’escurçar la fermentació. Molt interessant!

Quin és l’estat actual de la meva massa mare? A la nevera, molt i molt àcida. Aquesta setmana tinc un projecte de resurrecció, encara que amb un altre viatge pel mig serà complicat.  Ara ja no em preocupo tant com abans perquè sé que la massa mare és molt resistent i que els bitxets que l’habiten ho aguanten tot.

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Mètodes i tècniques