Melindros

Inaugurem secció, cosa que vol dir que tindreu una entrada sobre això per any, ja sabeu com va això dels blocs intermitents. Tot va començar abans d’ahir, quan vaig llegir  De maruja a moderna: el engaño de lo hipster que parla de les raons per les quals les magdalenes no són guais i els cupcakes sí o perquè un conill de ganxet es converteix en una cosa totalment imprescindible si li poses un nom en japonès. Tot el respecte del món, però personalment estic 100%  d’acord amb les idees de l’autora. Aprofita les coses bones de fora i de les modes, però no t’oblidis de les de casa i quan la moda passi, segueix fent-ho si t’agrada.

Al bloc ha quedat molt clar que a panificant som britòfils i la veritat és que tinc la família i amics totalment sintonitzats amb el tema perquè van pactar amb els reis augmentar la meva col·lecció de llibres de cuina amb coses com The vintage tea party, llibres de la veneradíssima Mary Berry i la meitat de la web de lekué (que és un niu de hipsters però és també una empresa local que se’n surt molt bé).

Les coses nostrades també valen la pena, i amb els temps que corren em surt la vena casolano-patriòtica o sigui que inaugurem una secció de coses de la terra versió panificant.  I comencem amb un clàssic dels clàssics que a sobre resulta que és molt fàcil de fer. Melindros.

Els melindros no són d’origen català, però menjats  amb xocolata desfeta són una institució i tots hem gaudit de la seva textura esponjada i suau que és ideal per sucar en xocolata, llet o el que vulgueu. Són dolços però sense passar-se i si els vostres amics hipsters no se’ls menjaran si no els poseu un nom en anglès no cal que us inventeu res perquè en anglès es diuen ladyfingers.

La recepta és del llibre Cuina catalana del Pere Sans (el primer llibre de cuina que em va regalar la meva mare, suposo que pensant que entre tanta rucada anglesa també està bé saber fer un sofregit i tal).

Ingredients:

• 3 ous
• 75 g de sucre
• 75 g de farina
• 1/2 cullerada de llevat químic en pols
• sucre llustre

Primer de tot separem les clares dels rovells i batem junts els rovells amb el sucre fins que faci una mica d’escuma.

Hi anem afegint la farina i el llevat tamissats i procurem que quedi tot ben mesclat sense grumolls.

Muntem les clares a punt de neu i les afegim a la resta amb moviments suaus per evitar que la massa baixi.

Com més curosos siguem, més esponjats quedaran els melindros.

Posem la massa a una mànega amb una broca ampla i fem tires de 5 a 8 cm sobre un paper de forn o una silicona. A mi m’agraden més petitets, però això va a gustos. Per sobre poseu-hi sucre llustre.

Escalfem el forn a 200º i coem els melindros uns 10 minuts. Si el vostre forn escalfa molt o feu servir ventilador, feu-ho a 180º.

Els deixeu refredar, i que aprofiti!