Tag Archives: fotos

Coca de pa

Ahir tenia un sopar amb uns amics i em vaig presentar voluntària per portar el pa, l’embotit i els tomàquets. Tenia ganes de provar noves receptes perquè darrerament he tingut poc temps i he repetit molt. La primera cosa que se’m va acudir va ser fer un pa de tipus rústic però després vaig pensar que darrerament quan vas a sopar a segons quins restaurants et porten pa de coca amb tomàquet, i vaig pensar que seria interessant provar-ho.

Vaig recordar també que l’Anna Bellsolà del forn Baluard va sortir al programa Cuines i precisament va fer coca de pa. Aquí teniu el vídeo.

La recepta l’he feta dues vegades,  ahir a la tarda pel sopar i aquest matí  per mi i per la família.

Ingredients:

  • 1kg de farina.
  • 600 g d’aigua.
  • 100 g d’oli d’oliva.
  • 18 g de sal.
  • 20 g de llevat. (Això és la recepta orginal, jo vaig posar-hi 12 g de llevat fresc la primera vegada i 1 sobre de llevat sec maizena la segona)

Posem tots els  ingredients en un bol i barregem fins que la massa s’unifiqui. Després l’amassem uns 10 minuts fins que quedi elàstica. És una massa que al principi costa de barrejar però acaba sent molt elàstica i poc enganxosa. Ahir tenia una mica de pressa, però aquest matí he fet autòlisi i he esperat 15 minuts abans d’incorporar la sal. Em sembla que ha ajudat.

Posem la massa dins un bol untat amb una mica d’oli, el tapem i ho deixem llevar 1h i 20 minuts.

Quan hagi passat l’estona posem la massa sobre una superfície enfarinada i la tallem en 3 trossos iguals.  Donem forma de bola a cadascun dels trossos i els deixem reposar 15 minuts més per tal que després respectin millor la forma.

Un cop han passat els 15 minuts aplanem els trossos amb un corró o amb la mà:

Coem les coques a 220º en un forn que hem escalfat abans. S’han de coure uns 30 minuts fins que quedin ben daurades.  Són ideals per torrar i per untar amb tomàquet.

Aquestes són les coques del sopar:

Aquest matí en canvi he fet el que ha fet l’Anna Bellsolà al vídeo, fer uns a les coques perquè agafin forma de fougasse, un pa típic de la Provença. Els talls s’han de fer just abans d’enfornar i el millor és començar pel tall de l’eix i després anar fent la resta a banda i banda.

Les coques d’ahir al vespre són  més fàcils per tallar i untar  però la fougasse és molt vistosa. Ara he de mirar les receptes que tinc als llibres per veure les diferències amb la que he fet avui.

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Pans, Receptes

Panets de iogurt

Em sembla que la recepta dels panets de iogurt és una de les que corren més per la xarxa.  La podeu trobar aquí i aquí. És un d’aquells casos on és evident que, si corren per tot arreu, per alguna cosa deu ser. És la cosa més semblant a una recepta viral que he vist. Anem al gra.

Ingredients:

  • 500 g de farina de força (en el meu cas 250 rincón del segura + 250 farina de força del mercadona)
  • 30 g de sucre
  • 1 sobre de llevat sec
  • 200 g de iogurt natural
  • 120 g de llet
  • 1 ou
  • 60 g de mantega
  • 6 g de sal

Al primer enllaç us expliquen com fer-ho a ma, però jo vaig tirar de panificadora. Vaig posar primer la llet i el llevat, després el iogurt l’ou, la mantega i el sucre i al final la farina i el llevat. Vaig engegar la panificadora amb el programa de massa + llevat, vaig formar els panets, els vaig pintar i els vaig coure a 180º 20 minuts.

El resultat:

Boníssims.  No m’estranya que la recepta circuli tant.

4 comentaris

Filed under Fotos, Pans, pastes i dolços

Panini all’olio

Tinc una entrada en esborrany però el descobriment d’aquest cap de setmana es mereix passar davant.

El precedent:

Per temes de feina em toca viatjar bastant a Itàlia, quelcom que pot ser frustrant perquè et toca córrer per Venècia per anar a una reunió sense poder-te aturar, però també et permet anar a sopar amb col.legues que et fan descobrir la gastronomia i la cultura italiana. Itàlia és un país que no fa tant que es va unificar (ai, aquells temes de selectivitat) i que conserva moltes peculiaritats locals.  Itàlia és molt més que pasta, pizza i focaccia, Itàlia és una varietat de pans que no te l’acabes.

La recepta:

Una amiga m’ha regalat 55 classic recipes: bread around the world.  No és un llibre de referència com els de Dan Lepard ni és una edició acurada com la de Jeffrey Hamelman, sinó que és un llibre primet i manejable escrit de manera pràctica i amb receptes que surten a la primera.  No és apte per puristes (per exemple la recepta de les ensaïmades no seria comme il fault) però és ideal per fer proves i per ampliar horitzonts. Hem mencionat que les receptes surten?

L’excusa:

Els reis m’han portat una Braun multiquick 2 en 1 amb pales amassadores. De fet se suposa que és pels cupcakes però vaig voler provar què passaria si feia servir les pales amassadores pel pa. Passa que funciona. Vaig amassar meitat amb la batedora i meitat a mà i el resultat el podeu jutjar vosaltres mateixos:

Tavalli i Floncini

Carciofi

Ingredients:

  • 450 g de farina
  • 10 ml de sal
  • 8 g de llevat
  • 250 ml d’aigua tèbia
  • 60 ml d’oli

En un bol hi posem la farina, el llevat i la sal i després hi afegim l’aigua poc a poc. Ho barregem fins que quedi junt i després ho amassem fins que quedin una massa elàstica i suau. Pot costar una mica de treballar a principi, la veritat és que l’amassadora em va anar molt bé. De totes maneres sempre va bé amassar a mà una mica, ni que sigui per no perdre el gust.

Posem la massa en un bol i la deixem pujar fins que dobli el volum (1h i 10 minuts en el meu cas). Formem els panets: per fer els Tavalli estirem la massa, la girem en espiral i juntem les puntes. Pels Filoncini s’ha d’estirar la massa allargada amb una punta més ampla que l’altra. Enrotllem sobre la part ampla i quan estigui fet ho tallem per la meitat. Pels Carciofi s’han de formar boles, i just abans de posar al forn, hi fem talls amb unes tisores imitant les fulles de carxofa.

Totes les peces s’han de deixar pujar 25 minuts abans de coure-les 15 minuts a uns 200º.

7 comentaris

Filed under Fotos, Mètodes i tècniques, Pans, Receptes

Per sucar-hi pa

Sucar pa al menjar és una d’aquelles coses que marquen un bon plat. I uns dels menjars on es pot sucar pa més de gust són els ous ferrats. A la meva família es fa una versió un xic peculiar que hem heretat de la terra de l’avi: Salamanca.

Primer de tot els ous. Aquest cop ous del prat, orgànics i boníssims.

Després el toc especial, la salsa: vinagre i pebre vermell. Costa de creure, però està boníssim!

I hi afegim de complement una mica de xoriço orgànic gallec (la terra de l’àvia) i el meu pa de sègol i blat:

Per sucar-hi pa!!!

Ja sé que són dies d’empatxos, però aquestes fotos són de primers de desembre.

Deixa un comentari

Filed under Fotos, off topic, Receptes

Anell de boles d’all (més o menys)

Aquesta recepta l’he treta del llibre 365 recetas de pan, de l’editorial Blume. Volia provar quelcom diferent dels meus pans habituals i el resultat va quedar prou bé.

Ingredients:

  • 500 grams de farina de força (vaig fer servir Rincón del Segura)
  • 325 ml d’aigua tèbia
  • 8 g de llevat fresc
  • 100 g de mantega fosa
  • 1 ou batut
  • 25 g de formatge parmesà ratllat
  • 2 dents d’all o una mica d’all sec
  • 1/2 culleradeta de sal
  • 1 culleradeta d’herbes de provença

Untem amb mantega un motlle en forma d’anella (jo no en tinc i vaig agafar un motlle rodó, cosa que va tenir consequències).

En un bol barregem la farina, l’aigua, la sal i el llevat. Ho amassem fins que quedi elàstic i suau.  Ho deixem reposar 1 hora o fins que dobli el volum.

Un cop tinguem la massa pujada, la desgassem i la dividim en porcions iguals que formem com si fessim panets. En un altre bol hi barregem la mantega fosa, els alls picats i les herbes de provença.

Col.loquem les boles dins del motlle. Com qe no tenia un motlle en forma d’anell vaig intentar fer un invent amb paper de forn, però al final el vaig acabar traient. Pintem la massa amb la barreja de mantega i herbes i ho deixem reposar 30 minuts més.

Posem el motlle dins del forn prèviament escalfat i ho deixem coure 35-40 minuts a 200º.  Si veiem que es daura molt, ho tapem amb paper d’alumini.

La gràcia principal d’aquest pa és la cobertura que és el que li dona el gust ja que el pa en sí és bastant insípid perquè porta molt poca sal.

No és un pa per cada dia perquè és bastant fort però és gustós i per exemple combina bé amb pit de gall d’indi i altres embotits suaus. Es congela molt bé. Fet amb un motlle d’anella quedarà encara més vistós.

He aconseguit unes merescudes vacances i penso aprofitar-les panificant una mica, que ja toca!

1 comentari

Filed under Fotos, Pans, Receptes

Presentació del llibre Hecho a Mano

Dilluns passat vam anar a la presentació del llibre Hecho a Mano, a l’aula gastronòmica del mercat de la Boqueria.

Hecho a Mano és la traducció de The Handmade Loaf, del forner i divulgador britànic Dan Lepard. La traducció és de l’Iban Yarza que és també  el principal culpable que molts dels seus alumnes siguem grans fans del llibre.

La traducció  és una iniciativa de l’associació The glutton club i l’editorial lecqtoruniversal que per primera vegada edita un llibre de cuina. És una edició preciosa i s’està venent molt bé. Sembla que tindrem segona edició i tot!

La presentació va durar una hora i mitja, amb moltes preguntes i amb moltíssima gent que va escoltar amb gran atenció les explicacións sobre Dan Lepard i el viatge que explica el llibre: un viatge per Europa visitant forners tant professionals com amateurs i amb unes fotografies fantàstiques i unes receptes molt interessants.

L’Iban ens va explicar la feina que va tenir per traduir-lo i com hi ha algunes versions respecte la versió anglesa. També va tenir temps per parlar sobre l’interès que està despertant el món de la panificació amateur.

Vam passar una bona estona i la veritat és que fins i tot els que ja hem fet diversos cursos vam aprendre molt. Sóc conscient que tinc molta sort per poder llegir aquests llibres en anglès sense problemes, per tant una bona edició que permeti a molta mes gent descobrir aquest llibre em sembla una iniciativa fantàstica.

Ara només hem d’esperar que en Dan Lepard i l’Iban escriguin el llibre sobre els pans del sud d’Europa i que incloguin la recepta del llonguet!

3 comentaris

Filed under Fotos, off topic

Pastes de nata

Segueixo experimentant amb el tema pastissos i galetes. Em sembla que no seré mai una experta perquè tot i que adoro la xocolata no sóc una gran fan dels dolços. Les galetes sí que m’agraden i estic buscant receptes per veure si puc anar millorant la tècnica. El problema de les galetes és que moltes receptes tenen molt de sucre i molta mantega i acabes bastant embafada.

Avui he fet una bona troballa. Al bloc Bocados dulces y salados (que està molt i molt bé)  he trobat una recepta molt interessant: pastes de nata.

Són unes pastes que es fan sense mantega i amb crema de llet. Porten sucre però tampoc massa i em sembla que fins i tot se’n podria posar menys.

Recepta:

1 tassa de nata líquida (de la que es pot muntar, no pas la de cuina)

1 tassa de sucre

3 tasses de farina

2 rovells d’ou

1 culleradeta de bicarbonat

2 clares d’ou

batem en un bol el sucre i la nata líquida. Hi afegim els rovells el bicarbonat i la farina tamisada. Ho anem treballant fins que ens surti una massa consistent però fàcil de treballar.

La refredem 20 minuts a la nevera i després l’aplanem amb un corró, anem tallant les pastes i les posem a una safata. A continuació les pintarem amb les clares d’ou que hem reservat i que hem batut una mica.

Escalfem el forn a uns 160º. El temps de cocció és d’uns 16-18 minuts o fins que les pastes estiguin daurades.

El resultat:

Són bastant lleugeres i no massa dolces. Ideals pel te de les 5.

4 comentaris

Filed under Fotos, pastes i dolços, Receptes

Reunió panarra

El dia 13 vam quedar unes quantes amigues i vam fer pa. Vaig desmuntar el menjador i ens vam passar un dia fent proves i receptes. El resultat? Pa, es clar.

Aqui teniu les dues receptes que vam provar:

Pa rústic:

Preferment:
140 g farina de força
60 g Aigua
1g de llevat fresc

Pa:
400 g farina blanca de blat
100 g farina de sègol
290 g d’aigua
12 g de sal
6 g de llevat fresc
1 cullerada de mel/mel de canya/sirop

(Podem fer servir també una mica de mare. Si per exemple afegim 100 g de massa mare hem de posar 50 g menys de farina i 50 g menys d’aigua)

El dia abans barregem tots els ingredients del preferment i els deixem dins la nevera tota la nit.

En un bol barregem la farina blanca, la de sègol, el llevat, i la mel de canya. Afegim l’aigua poc a poc i barregem bé la massa. La deixem reposar 20 minuts i després hi afegim la sal. Barregem una mica més i després ho posem sobre la superfície de treball i amassem uns 10-15 minuts fins que la massa estigui elàstica.

Posem la massa dins del bol, la tapem i la deixem reposar 1h 30 o 2h, depenent de la temperatura. Li donem forma i la deixem reposar entre 45 minuts i 1 hora.

Escalfem el forn a 230º, vaporitzem aigua i hi introduïm el pa. En total la coem uns 40 minuts, els 10 primer minuts a 220º i la resta del temps a 200. Si es daura massa de dalt, la podem tapar amb un paper d’alumini.

Pa d’espècies:
(amb panificadora)

500 g de farina
310 g de líquid (llet + aigua)
1 ou
1 sobre de llevat sec
10 g de sal
1 cullerada d’espècies (romaní, orenga, herbes de provença, bruschetta…)

Posem a la cubeta de la panificadora els ingredients líquids i a continuació els ingredients secs. Hem de vigilar i no posar la sal i el llevat junts. Posem el programa de massa (aprox 1h 50) i el posem a funcionar.

Quan estigui llest, li donem forma (trena, panets, barra…) deixem reposar la massa uns 25 minuts i escalfem el forn a 230º. Vaporitzem aigua sobre la massa i hi podem posem llavors per sobre si en tenim.
Una peça sencera triga uns 35 minuts a coure’s, uns panets una mica menys.

Vam fer dues fornades de cada pa, i el d’especies el vam fer primer amb una barreja de bruschetta italiana i després amb orenga.

Em sembla que repetirem. 🙂

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Receptes

Pastes i pa a primers de mes

Ja ho tenim tot fet.

Croissants & Pain au chocolat:

Per fer una safata de vinoisseries necessites estar un dia a casa i que no faci massa calor. Un dia faré un post foto a foto, però es tracta de fer una massa tipus pa, afegir mantega dins i anar-la amassant i plegant diverses vegades fins aconseguir la massa. És qüestió de paciència i una mica de cura.  El premi és una bona quantitat de pastes per regalar i/o congelar i bona oloreta per tot el pis.  Nyam.

Entre tanta espera he aprofitat per repetir els discs de sègol amb una mida més de panet. Aquest vespre vull torrar-los i fer pa amb tomàquet.

Crec que la molla ha quedat més tupida però avui he intentat fer la fermentació el més curta possible.  Quan hi ha cua de forn són coses que passen.

Per fi he pogut passar un dia panificant com cal. Ja era hora!

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Pans, pastes i dolços

La massa mare

Ups,  un mes sense entrades, molt malament.

En descàrrec puc dir que també ha estat un mes de poc pa i el poc que he fet ha estat ràpid. Coses de viatjar per feina, que no et deixa temps per res. No és que novembre es presenti molt millor, però una mica més de temps sí que tindrem.

Avui tinc un pa i uns croissants en marxa. No he fet fotos de tot el procés (càmera sense piles, ups 2) però sí que hi haurà fotos del final.

Ara m’agradaria parlar d’una de les coses que provoca més cerques a google entre els panificadors casolans: la massa mare. Per si de cas algun despistat arribés per aquí precisament via google us deixo l’enllaç dels enllaços, la millor explicació sobre com fer massa mare, vídeo inclòs:

Cómo hacer masa madre, en vídeo y con preguntas habituales” de l’Iban Yarza.

Els meus priners intents de massa mare van ser molt frustrants. La primera vegada alguna cosa no va sortir bé (difícil però pot passar), i la segona em vaig pensar que no havia sortit bé (això sí que passa molt).  Al meu primer taller em van donar massa mare made in Dan Lepard i em feia tanta gràcia fer servir massa mare tan antiga que per mandra no m’hi vaig posar.

Aquest any he decidit que sí que volia viure tot el procés, i per fi m’hi vaig posar a finals de setembre. Vaig enganxar la temperatura ideal a Barcelona, no massa calor per no tenir temps de res ni fred que fa que el procés s’allargui. De fet tot va ser de manual, en 5 dies vaig tenir una massa mare perfecta per començar a treballar.

Al principi comences amb poca quantitat i amb farina de sègol.  No hi vaig afegir ni panses ni iogurt que normalment ajuden al procés si fem la massa mare quan fa més fred.

Durant el segon dia no veus massa millora,  però el tercer ja comença a haver-hi més vida. Vaig aprofitar l’aparició de les primeres bombolles per canviar a farina de blat.


Una cosa a tenir molt en compte és la olor. La massa mare fa un olor mig dolç, a cereal però també pot fer una mica d’olor a vinagre. No pudor, però tampoc hi estem massa acostumats.  Precisament és aquesta olor un dels motius pels quals pots pensar que no vas bé i la llences. A no ser que faci olor a ous podrits, no patiu que aneu pel bon camí.

A la següent fotografia ja la tenim llesta per fer pa. Moltes bombolles, una gran textura i una olor que anuncia bon pa en potència:

Al cap d’una estona la massa mare acaba així:

Encara la podríem fer servir, però ja estava una mica passada de voltes.  La podem guardar o fins i tot fer pancakes.

Edit a 4 novembre 2012: Em comenta l’Iban Yarza que aquesta massa sí que serveix per fer pa, però que és molt àcida i que hem d’escurçar la fermentació. Molt interessant!

Quin és l’estat actual de la meva massa mare? A la nevera, molt i molt àcida. Aquesta setmana tinc un projecte de resurrecció, encara que amb un altre viatge pel mig serà complicat.  Ara ja no em preocupo tant com abans perquè sé que la massa mare és molt resistent i que els bitxets que l’habiten ho aguanten tot.

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Mètodes i tècniques