Tag Archives: itàlia

Panini all’olio

Tinc una entrada en esborrany però el descobriment d’aquest cap de setmana es mereix passar davant.

El precedent:

Per temes de feina em toca viatjar bastant a Itàlia, quelcom que pot ser frustrant perquè et toca córrer per Venècia per anar a una reunió sense poder-te aturar, però també et permet anar a sopar amb col.legues que et fan descobrir la gastronomia i la cultura italiana. Itàlia és un país que no fa tant que es va unificar (ai, aquells temes de selectivitat) i que conserva moltes peculiaritats locals.  Itàlia és molt més que pasta, pizza i focaccia, Itàlia és una varietat de pans que no te l’acabes.

La recepta:

Una amiga m’ha regalat 55 classic recipes: bread around the world.  No és un llibre de referència com els de Dan Lepard ni és una edició acurada com la de Jeffrey Hamelman, sinó que és un llibre primet i manejable escrit de manera pràctica i amb receptes que surten a la primera.  No és apte per puristes (per exemple la recepta de les ensaïmades no seria comme il fault) però és ideal per fer proves i per ampliar horitzonts. Hem mencionat que les receptes surten?

L’excusa:

Els reis m’han portat una Braun multiquick 2 en 1 amb pales amassadores. De fet se suposa que és pels cupcakes però vaig voler provar què passaria si feia servir les pales amassadores pel pa. Passa que funciona. Vaig amassar meitat amb la batedora i meitat a mà i el resultat el podeu jutjar vosaltres mateixos:

Tavalli i Floncini

Carciofi

Ingredients:

  • 450 g de farina
  • 10 ml de sal
  • 8 g de llevat
  • 250 ml d’aigua tèbia
  • 60 ml d’oli

En un bol hi posem la farina, el llevat i la sal i després hi afegim l’aigua poc a poc. Ho barregem fins que quedi junt i després ho amassem fins que quedin una massa elàstica i suau. Pot costar una mica de treballar a principi, la veritat és que l’amassadora em va anar molt bé. De totes maneres sempre va bé amassar a mà una mica, ni que sigui per no perdre el gust.

Posem la massa en un bol i la deixem pujar fins que dobli el volum (1h i 10 minuts en el meu cas). Formem els panets: per fer els Tavalli estirem la massa, la girem en espiral i juntem les puntes. Pels Filoncini s’ha d’estirar la massa allargada amb una punta més ampla que l’altra. Enrotllem sobre la part ampla i quan estigui fet ho tallem per la meitat. Pels Carciofi s’han de formar boles, i just abans de posar al forn, hi fem talls amb unes tisores imitant les fulles de carxofa.

Totes les peces s’han de deixar pujar 25 minuts abans de coure-les 15 minuts a uns 200º.

7 comentaris

Filed under Fotos, Mètodes i tècniques, Pans, Receptes

Focaccia de romaní i tomàquet

La focaccia és un tipus de pa que sembla fàcil de fer però que costa bastant que quedi com cal.  A mi m’agraden molt els pans italians i de ben principi vaig fer diverses proves que no van quedar malament però tampoc bé del tot. Fins fa uns dies quan vaig trobar la recepta perfecta de focaccia a la web de la BBC.  Ironies de la vida.

Aquesta recepta l’he treta de la web d’un programa que es mereix una entrada per ell sol:  The great British Bake Off.  Se suposa que és una recepta de panets de focaccia però també val com a focaccia sencera.

Ingredients:

450 g de farina de força

1½  culleradeta de sal

1 sobre de llevat sec (8  g de llevat fresc)

400 ml d’aigua tèbia

1 culleradeta de Romaní (depenent del gust)

2 tomàquets secs

3 cullerades d’oli

sal gruixuda

El primer que crida l’atenció és que la massa no porta oli. Altres versions de la focaccia sí que en porten. La segona és la proporció d’aigua i farina: alta hidratació = massa-sopa. Sí senyor, una massa molt hidratada que sembla que no es pot amassar, ni cuallarà ni res. Quan ho vaig veure em va agafar el típic pànic, però es veu que dec anar agafant més experiència perquè ja no em dedico a afegir farina compulsivament. Progressem adequadament.  Superfície de treball amb una mica d’oli, una mica d’amassat i després 1h 15 minuts de repòs. El temps és orientatiu, es tracta que la massa es faci el doble de gran.

Després s’estén la massa sobre un paper de forn, amb compte que no es desmunti i es deixa reposar 20 minuts més.

Entretant posem l’oli en un bol i hi afegim el romaní i els tomàquets tallats ben petits.

Quan hagin passat els 20 minuts escampem la barreja d’oli sobre la massa i amb molt de compte anem enfonsant els dits a la massa a intervals regulars per tal que l’oli impregni la massa. Al final hi afegim sal gruixuda per sobre.

La massa s’ha de coure a 220º uns 25 minuts. Cal vigilar amb molt de compte, ja que ha de quedar daurada però si ens passem de forn quedarà molt dura.

Va quedar molt bé d’aspecte, i de gust encara més. Del que em vaig quedar més orgullosa és de l’interior. Forats enormes i molla lleugera.

Aquesta recepta és pot congelar i conserva tot el sabor.

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Receptes