Tag Archives: pastes

Tele per panarres: The great British bake off

Després del parèntesi de les vacances, toca tornar a la realitat! El viatge als EEUU ha resultat ser molt panarra (i el twitter n’és testimoni) però encara estic posant ordre a les fotografies, que semblen inofensives quan les fas però resulten horribles quan les descarregues.

Entretant, vaig tornar una mica despistada però em vaig trobar amb una agradable sorpresa. Ha tornat The great British bake off.

S’emet al canal BBC2 i és una competició de cuina que de fet és un reality show. A mi la veritat és que aquest tipus de programes no m’agraden, però aquest em va enganxar des del principi. Com funciona? Després d’un càsting, s’escullen 12 participants que durant diverses setmanes competiran entre ells per veure qui és el millor “amateur baker” com diuen literalment. Ja porten tres edicions i ha estat tot un èxit al Regne Unit.

Cada programa té la mateixa estructura: un tema comú (pa, pastissos, postres, pies, galetes…) i tres proves: la primera consisteix en fer una recepta pròpia del tema que defineixi el concursant, la segona és la prova tècnica on tots els particpiants fan la mateixa recepta però només a partir dels ingredients bàsics i es jutja sense saber qui ha fet què i la tercera és la prova showstopper  que és la més espectacular i on sempre els demanen una gran quantitat de coses en poc temps.

Els jutges són la Mary Barry i el Paul Hollywood. Ella és pastissera i ha escrit una gran quantitat de llibres de cuina, i ell és mestre forner. Bàsicament ella fa el paper de senyora  adorable típicament anglesa i ell el de jutge dur i que fa por. Els comentaris que fan quan jutgen són boníssims, perquè a vegades es passen bastant però com que són anglesos ho fan educadament i fa gràcia. Frases com “No m’agrada encara que no sé perquè” o “Això és fastigós” poden quedar molt educades si les dius en anglès britànic!

Després de tres temporades, hi ha coses que ja són un clàssic i el terror dels concursants, com ara fer una quiche, un pastís o un “pie” i que la pasta quedi humida perquè els ingredients són massa líquids. És el famós “soggy bottom” que sempre mencionen. A més es tracta de que el que es fa no només tingui bon gust, sinó que tingui bon aspecte.

El programa el fan en una carpa al jardí d’una casa senyorial anglesa. El primer any van canviar de lloc cada setmana, però pel segon i tercer any han escollit un lloc únic per temporada. Mentre els participants van amassant i cuinant ens van oferint fotos idil.líques del camp anglès. Aquest any només fan que ensenyar ovelles als prats, a mi m’encanta.

L’altra cosa que em fa molta gràcia és el drama que poden arribar a muntar els participants perquè se’ls han cremat els cupcakes o s’han oblidat de posar sal al pa. Plors inclosos! Hi ha una certa rivalitat, però res de mal gust i el millor és que les dues presentadores, la Mel i la Sue són dues actrius còmiques molt conegudes que aporten un component autoparòdic que complementa els plors i el drama i l’estrés de la cuina.

A més, el programa és de la BBC, per tant hi ha una part educativa. Complementant les proves també ens ensenyen petits reportatges on expliquen fets històrics relacionats amb el tema del programa. Són molt variats, des de l’orígen dels cupcakes (pastissos fets en tasses -cups-) a què feia la gent durant la II Guerra Mundial quan no hi havia farina, quin era el pastís preferit del rei Enric VIII o quan es van començar a fer galetes industrials. Entrevisten historiadors, fan simulacions de receptes antigues i se’n riuen una mica de tot.

Per acabar-ho d’arrodonir el programa té la seva pròpia pàgina a la web BBC food on podeu trobar totes les receptes.

Al final de cada programa, un concursant ha de marxar i l’altre és el guanyador del dia. Guanyar un dia no vol dir res ja que al següent programa pot ser que te’n vagis al carrer, però cada any ja es va veient qui ho fa millor a mida que el concurs avança. Els concursants són molt diversos, però sempre hi ha mestresses de casa ja grans que porten tota la vida cuinant per la família, nois i noies joves que fan receptes innovadores, gent molt perfeccionista que fa autèntiques filigranes, etc. Els finalistes solen acabar el programa sent bastant famosos, i de fet un parell d’ells ara viuen d’això. I bé, molts tenen blocs:

Podriem enllaçar encara molts més blocs, els podeu trobar a la pàgina oficial.

Que jo sàpiga, The great British bake off no s’ha emès per aquí. Es bastant fàcil de trobar si esteu familiaritzats amb els diguem-ne “mitjans alternatius”. Si no ho esteu i us interessa, feu-m’ho saber. És en anglès britànic però s’entén molt bé.

Si us agraden les competicions de cuina i sou britòfils (és a dir,  si la cerimònia d’obertura dels jocs olímpics us va semblar genial, sobretot el primer número) us recomano The great British bake off!

3 comentaris

Filed under off topic, Pans, pastes i dolços, ressenyes

Doily Biscuits de xarop d’auró (resumint: galetes!)

Fa uns dies va ser el meu aniversari i gràcies a família i amics el meu arsenal de trastos/llibres de cuina ha augmentat. Ja se sabia que em volia aventurar al món de les galetes i m’ho han posat fàcil!

Els  intents anteriors van ser bastant regulars. Les pastes de nata sí que em van sortir bé però la resta de vegades sempre em passaven coses. Coses = desastres.

Darrerament he estat llegint molt tant als llibres que tinc com per internet i he estat buscant una recepta que fos senzilla, prou equilibrada i original. L’escollida ha estat la recepta dels doily biscuits.

He seguit la recepta tal qual, la única cosa que he fet és canviar el sirop per xarop d’auró. El xarop d’auró (maple syrup/jarabe de arce) és molt poc corrent a Catalunya però a EEUU i a Canadà és molt conegut, sobretot pels pancakes. A Barcelona en podies comprar al Marks & Spencer però des que el van tancar (una autèntica desgràcia pels britòfils locals) costa molt de trobar. El meu el vaig comprar a A taste of Home. Si no en teniu, la recepta es pot fer amb mel.

Ingredients:

  • 150 g de mantega
  • 150 g de sucre glas
  • 1 ou gran
  • 2 culleradetes de xarop d’auró
  • 1 culleradeta d’extracte de vainilla
  • 450 g de farina
  • 1 rajolí de llet si cal

Per començar batem bé la mantega i hi anem afegint el sucre poc a poc. Després hi incorporem l’ou, el xarop d’auró i l’extracte de vainilla. Ha de quedar tot amb una consistència cremosa. Per acabar hi anem afegint la farina prèviament tamisada. S’ha d’anar amb molt de compte per tal que la massa quedi unificada.

Dividim la massa en dos parts i estirem cada part amb un corró fins que tingui 0,5 cm de gruix.  La massa s’ha de deixar refredar 2 hores a la nevera per tal de poder-la tallar bé.

Un cop passin les 2 hores podem tallar les galetes. He fet servir dos tipus de talladors: un és la imprenta Brigitte que es posen tal qual a la safata i després he fet servir talladors rodons i cuadrats dels normals. Un cop tenim fetes les formes bàsiques podem fer els talls interiors amb els microtalladors. En el meu cas em van regalar una caixeta amb tot de mides que ha anat molt bé. Ho he complementat amb foradets fets amb un palet de fusta. És molt més senzill de fer del que sembla si no deixem que la masa s’escalfi ni rebreguem les galetes un cop tallades.

Abans de coure hem de tornar-les a posar a la nevera uns 15-20 minuts. El ritme de treball permet controlar bé els temps com sempre passa quan fas coses d’aquestes.

Finalment podem coure les galetes a 150º durant uns 15 minuts.  Estan boníssimes!

Trucs:

  • La recepta original deia que s’han de coure a 180º.  Després de cremar mil magdalenes sé que en el meu forn són 150º ja que cada forn és un món.
  • El tema del fred és molt important. Si no tenim dues hores, podem congelar les galetes 15 minuts però si es congelen en excés, se’ns poden trencar en tallar-les.
  • Quan faig pa sempre deixo la safata dins quan el forn s’està escalfant. Amb les galetes no, hem de posar les galetes a la safata freda. Com menys les moguem, millor.
  • Quan les traiem del forn és ideal deixar-les reposar a la mateixa safata uns 5 minuts. Després ja les podem posar a la reixa perquè s’acabin de refredar.
  • Finalment, he llegit a diversos llocs que les galetes fetes amb la massa que ha sobrat després de tallar no queden tan bones. Què voleu que us digui, ho he aprofitat tot i també han quedat bé. Això sí, he tornat a refredar la massa mentre anava enfornant la resta.

3 comentaris

Filed under Fotos, pastes i dolços

Pastes de nata

Segueixo experimentant amb el tema pastissos i galetes. Em sembla que no seré mai una experta perquè tot i que adoro la xocolata no sóc una gran fan dels dolços. Les galetes sí que m’agraden i estic buscant receptes per veure si puc anar millorant la tècnica. El problema de les galetes és que moltes receptes tenen molt de sucre i molta mantega i acabes bastant embafada.

Avui he fet una bona troballa. Al bloc Bocados dulces y salados (que està molt i molt bé)  he trobat una recepta molt interessant: pastes de nata.

Són unes pastes que es fan sense mantega i amb crema de llet. Porten sucre però tampoc massa i em sembla que fins i tot se’n podria posar menys.

Recepta:

1 tassa de nata líquida (de la que es pot muntar, no pas la de cuina)

1 tassa de sucre

3 tasses de farina

2 rovells d’ou

1 culleradeta de bicarbonat

2 clares d’ou

batem en un bol el sucre i la nata líquida. Hi afegim els rovells el bicarbonat i la farina tamisada. Ho anem treballant fins que ens surti una massa consistent però fàcil de treballar.

La refredem 20 minuts a la nevera i després l’aplanem amb un corró, anem tallant les pastes i les posem a una safata. A continuació les pintarem amb les clares d’ou que hem reservat i que hem batut una mica.

Escalfem el forn a uns 160º. El temps de cocció és d’uns 16-18 minuts o fins que les pastes estiguin daurades.

El resultat:

Són bastant lleugeres i no massa dolces. Ideals pel te de les 5.

4 comentaris

Filed under Fotos, pastes i dolços, Receptes

Pastes i pa a primers de mes

Ja ho tenim tot fet.

Croissants & Pain au chocolat:

Per fer una safata de vinoisseries necessites estar un dia a casa i que no faci massa calor. Un dia faré un post foto a foto, però es tracta de fer una massa tipus pa, afegir mantega dins i anar-la amassant i plegant diverses vegades fins aconseguir la massa. És qüestió de paciència i una mica de cura.  El premi és una bona quantitat de pastes per regalar i/o congelar i bona oloreta per tot el pis.  Nyam.

Entre tanta espera he aprofitat per repetir els discs de sègol amb una mida més de panet. Aquest vespre vull torrar-los i fer pa amb tomàquet.

Crec que la molla ha quedat més tupida però avui he intentat fer la fermentació el més curta possible.  Quan hi ha cua de forn són coses que passen.

Per fi he pogut passar un dia panificant com cal. Ja era hora!

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Pans, pastes i dolços