Tag Archives: receptes

Muffins de xocolata (Chocolate custard muffins)

Ja vaig fer una entrada de muffins de xocolata l’any passat. Aquests són del llibre Short and Sweet, i en anglès és diuen Chocolate custard muffins. El que em va cridar l’atenció de la recepta és que primer s’ha de fer el custard de xocolata escalfant uns quants ingredients. Altres receptes de muffins, com la que ja vaig penjar abans, es fan en fred.

Ingredients:

  • 50 g de maizena
  • 3 cullerades de cacau en pols (com més bo millor, el meu era de cacao sampaka)
  • 100 g de sucre morè
  • 225 grams d’aigua
  • 75 grams de mantega
  • 100 grams de xocolata 70% cacau
  • 75 grams d’oli de girasol
  • 2 cullerades d’extracte de vainilla
  • 2 ous
  • 125 grams de sucre
  • 125 grams de farina tamisada
  • 2.5 culleradetes de llevat

Posem la maizena, el cacau, el sucre morè i l’aigua en un cassó al foc i ho anem rememant fins que bulli. Llavors ho apartem i hi afegim la mantega i la xocolata fins que es desfacin.

A la barreja hi anem afegint la resta d’ingredients: oli, vainilla, un ou i l’altre ou amb la resta del sucre. Ho remenem bé fins que quedi suau. Finalment hi afegim la farina i ell llevat tamisats. Hem de deixar que tot quedi ben combinat però sense batre massa tampoc.

Després repartim la barreja dins les càpsules (per tal de repartir la massa de forma igual faig servir l’estri per fer boles de gelat).

Coem els muffins a 160º durant 20 minuts. Si el nostre forn no té ventilador, podem pujar la temperatura fins a 180º.

El resultat:

Són molt saborosos però a la vegada suaus i amb una molla humida i esponjosa a la vegada. Els vaig portar a la feina i van ser un èxit total!


8 comentaris

Filed under Fotos, pastes i dolços, Receptes

El millor pa

Porto fent pa dos anys i mig, i tot i que he hagut de llençar poques coses, el pa no sempre surt com una vol.  L’aprenentatge és un procés d’assaig/error que només es perfecciona amb la pràctica tot i que els cursos i llegir molt ajuda.

El més complicat és fer un pa amb massa mare que surti de veritat. El pa que no te l’acabes. La primavera passada van venir uns amics a casa a fer pa. Els vaig explicar coses sobre la massa mare i també vam fer pans de motllo, perquè la meva idea era donar-li una mica de solera a un pa que està molt maltractat pels productes industrials.

El dia abans em sobrava massa mare  i vaig decidir fer-ne un pa. La recepta va ser la clàssica:

  • 300 g. de massa mare
  • 450 g. de farina
  • 250 g. d’aigua
  • 10 g. de sal

Vaig deixar la primera fermentació dins la nevera tota la nit i l’endemà ben d’hora vaig seguir el procés.  Quan els amics van arribar, ja estava fred. Els vaig ensenyar el pa i ens el vam acabar menjant tot per dinar, amb tomàquet.

Mai no m’havia sortit tan bé. No es va trencar, va pujar, va agafar una bona forma i els forats eren grossos. Aquí en teniu una foto:

El millor és que l’endemà el vaig repetir i també va quedar bé. Si fa dos anys m’haguéssin dit que arribaria tan lluny, no m’ho crec. No he estat mai gaire bona amb les coses manuals o sigui que qualsevol hi pot arribar.

Ara que ja no fa calor hi tornarem.  És com si hagués aprovat una assignatura difícil!

2 comentaris

Filed under Fotos, Mètodes i tècniques, Pans

Pa blanc inspiració Dan Lepard (again!)

Quan vaig saber que Dan Lepard havia publicatt un altre llibre vaig tenir molt clar que l’havia de tenir. I si a sobre tenia un val regal de l’amazon UK per gastar, no us dic. Per acabar-ho d’adobar, gràcies a una cosa que es diu Super Saver Delivery el llibre m’ha arribat sense despeses d’enviament. Hauria de dir els llibres però això ja ho comentarem un altre dia.

És una meravella. M’encanta l’edició, que és menys “bonica” que altres llibres però que a la vegada l’acosta als típics llibres de cuina que tenen a casa les nostres mares. El llibre no és només de pa, és més aviat un compendi de pans, dolços, pastissos etc. amb un munt de fotos i amb moltes explicacions pràctiques.

Ahir a la tarda va venir el missatger i, com que tenia temps, vaig aprofitat i vaig passar per Baltà farinetes.  Des de fa unes setmanes venen farines a granel i volia probar. La botiga cada cop fa més bona pinta,  suposo que els deu anar bé perquè a Sants hi ha molts bojos del pa.

Vaig comprar 5 kg de farina de força Ylla i 300 g de farina binafar panificable. En tenen una altra que també probaré.

La veritat és que Baltà farinetes cada cop està millor. Tenen un munt de coses, els preus són competitius i els motllos de fusta que venen són ideals per pans de motllo.  N’haurem de parlar un altre dia.

Llibre nou, farina nova. Sóc més de fer pa als matins, però no ho vaig poder evitar! I el resultat és el pa bàsic del Nou llibre de Dan Lepard.

Ingredients:

  • 400 g de farina
  • 300 g d’aigua tèbia
  • 1 culleradeta de sal
  • 1 culleradeta de llevat sec

Posem la farina, el llevat i la sal en un bol. Hi afegim l’aigua tèbia i ho barregem tot junt. Quan estigui una mica pastat, tapem el bol i ho deixem reposar 10 minuts. Després amassem una mica i deixem reposar 10 minuts més. Repetim aquest procés d’amassar i deixar reposar 10 minuts dues vegades. Aquesta tècnica és típica de Dan Lepard i és molt pràctica perquè fa molt bon pa amb poc esforç.

Després deixem reposar 45 minuts, formem i deixem que llevi uns 45 minuts més o fins que hagi doblat. Després li donem forma de barra i ho deixem llevar fins que dobli. Aquí teniu dues fotos abans i després del llevat

Prescalfem el forn a 220 i coem durant 35 minuts a 200º (190º per forns com el meu).

El resultat és un pa suau i lleuger, amb una bona molla i uns bons forats. A la recepta hi podem afegir formatge, espècies i tot el que se us acudeixi.

La massa és molt agradable de treballar. Amb poc esforç aconsegueixes una massa hidratada i suau que és molt agraïda. També és una bona recepta per gent que comenci a fer pa perquè no s’enganxa massa.

2 comentaris

Filed under Fotos, Pans, Receptes

Pa de crispetes

Quan vaig veure aquesta recepta al llibre 365 recetas de pan no em vaig poder resistir. Pa de crispetes!

Ingredients:

  • 75 gr de crispetes (creieu-me, són moltes crispetes)
  • 300 ml d’aigua tèbia
  • 60 ml d’oli de girasol
  • 1 sobre de llevat sec maizena
  • 450 g de farina (rincón del Segura en el meu cas)
  • 8 grams de sal

Primer de tot fem les crispetes. No em vaig esforçar gaire i vaig utilitzar crispetes de microones de marca blanca (Consum).  Per tant vaig ajustar la recepta i vaig baixar la sal a 8g enlloc d’11. Si feu les crispetes old style, poseu-hi tota la sal. Un cop fetes, ve la part divertida: cal picar-les ben finetes. Aneu amb compte perquè la pols de crispetes vola per tot arreu. Qui ho havia de dir!

Després, el procés no és tan diferent:

Posem ingredients secs, afegim els líquids i amassem curosament uns 10-15 minuts fins que la massa quedi elàstica.

Tapem el bol i ho deixem llevar de 45 minuts a 1 hora depenent del temps.

Després formem. En aquest cas vaig utilitzar un dels motllos de fusta que venen a Baltà farinetes. Van molt bé per aquest tipus de pans. Ho deixem al motlle 15-20 minuts i entretant preescalfem el forn a 200 graus.

Abans d’enfornar-lo el vaig pintar amb ou. És optatiu però en aquest cas volia veure si quedava més daurat.

Coem el pa a 190º durant uns 35 minuts. Podem baixar la temperatura a 180 després dels 10 primers minuts. També és convenient treure el pa del motlle a mitja cocció per tal que es cogui bé de sota. Ara bé, hem de vigilar de no treure’l massa aviat per evitar que es trenqui.

El resultat: un pa amb un gust especial. Més que gust a crispetes, fa gust a blat de moro. La molla queda una mica humida, cosa que em va sorprendre molt pequè només ho havia vist als pans de sègol, i això és una cosa totalment diferent.

Torrat estava molt bo, i també amb embotits. Amb melmelada no tant  perquè té un regust dolç i és millor el contrast.

No és un pa per fer cada dia però és curiós per combinar amb altres coses. I per deixar bocabadats els amics!

2 comentaris

Filed under Fotos, Pans, Receptes

Coca de pa

Ahir tenia un sopar amb uns amics i em vaig presentar voluntària per portar el pa, l’embotit i els tomàquets. Tenia ganes de provar noves receptes perquè darrerament he tingut poc temps i he repetit molt. La primera cosa que se’m va acudir va ser fer un pa de tipus rústic però després vaig pensar que darrerament quan vas a sopar a segons quins restaurants et porten pa de coca amb tomàquet, i vaig pensar que seria interessant provar-ho.

Vaig recordar també que l’Anna Bellsolà del forn Baluard va sortir al programa Cuines i precisament va fer coca de pa. Aquí teniu el vídeo.

La recepta l’he feta dues vegades,  ahir a la tarda pel sopar i aquest matí  per mi i per la família.

Ingredients:

  • 1kg de farina.
  • 600 g d’aigua.
  • 100 g d’oli d’oliva.
  • 18 g de sal.
  • 20 g de llevat. (Això és la recepta orginal, jo vaig posar-hi 12 g de llevat fresc la primera vegada i 1 sobre de llevat sec maizena la segona)

Posem tots els  ingredients en un bol i barregem fins que la massa s’unifiqui. Després l’amassem uns 10 minuts fins que quedi elàstica. És una massa que al principi costa de barrejar però acaba sent molt elàstica i poc enganxosa. Ahir tenia una mica de pressa, però aquest matí he fet autòlisi i he esperat 15 minuts abans d’incorporar la sal. Em sembla que ha ajudat.

Posem la massa dins un bol untat amb una mica d’oli, el tapem i ho deixem llevar 1h i 20 minuts.

Quan hagi passat l’estona posem la massa sobre una superfície enfarinada i la tallem en 3 trossos iguals.  Donem forma de bola a cadascun dels trossos i els deixem reposar 15 minuts més per tal que després respectin millor la forma.

Un cop han passat els 15 minuts aplanem els trossos amb un corró o amb la mà:

Coem les coques a 220º en un forn que hem escalfat abans. S’han de coure uns 30 minuts fins que quedin ben daurades.  Són ideals per torrar i per untar amb tomàquet.

Aquestes són les coques del sopar:

Aquest matí en canvi he fet el que ha fet l’Anna Bellsolà al vídeo, fer uns a les coques perquè agafin forma de fougasse, un pa típic de la Provença. Els talls s’han de fer just abans d’enfornar i el millor és començar pel tall de l’eix i després anar fent la resta a banda i banda.

Les coques d’ahir al vespre són  més fàcils per tallar i untar  però la fougasse és molt vistosa. Ara he de mirar les receptes que tinc als llibres per veure les diferències amb la que he fet avui.

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Pans, Receptes

Panini all’olio

Tinc una entrada en esborrany però el descobriment d’aquest cap de setmana es mereix passar davant.

El precedent:

Per temes de feina em toca viatjar bastant a Itàlia, quelcom que pot ser frustrant perquè et toca córrer per Venècia per anar a una reunió sense poder-te aturar, però també et permet anar a sopar amb col.legues que et fan descobrir la gastronomia i la cultura italiana. Itàlia és un país que no fa tant que es va unificar (ai, aquells temes de selectivitat) i que conserva moltes peculiaritats locals.  Itàlia és molt més que pasta, pizza i focaccia, Itàlia és una varietat de pans que no te l’acabes.

La recepta:

Una amiga m’ha regalat 55 classic recipes: bread around the world.  No és un llibre de referència com els de Dan Lepard ni és una edició acurada com la de Jeffrey Hamelman, sinó que és un llibre primet i manejable escrit de manera pràctica i amb receptes que surten a la primera.  No és apte per puristes (per exemple la recepta de les ensaïmades no seria comme il fault) però és ideal per fer proves i per ampliar horitzonts. Hem mencionat que les receptes surten?

L’excusa:

Els reis m’han portat una Braun multiquick 2 en 1 amb pales amassadores. De fet se suposa que és pels cupcakes però vaig voler provar què passaria si feia servir les pales amassadores pel pa. Passa que funciona. Vaig amassar meitat amb la batedora i meitat a mà i el resultat el podeu jutjar vosaltres mateixos:

Tavalli i Floncini

Carciofi

Ingredients:

  • 450 g de farina
  • 10 ml de sal
  • 8 g de llevat
  • 250 ml d’aigua tèbia
  • 60 ml d’oli

En un bol hi posem la farina, el llevat i la sal i després hi afegim l’aigua poc a poc. Ho barregem fins que quedi junt i després ho amassem fins que quedin una massa elàstica i suau. Pot costar una mica de treballar a principi, la veritat és que l’amassadora em va anar molt bé. De totes maneres sempre va bé amassar a mà una mica, ni que sigui per no perdre el gust.

Posem la massa en un bol i la deixem pujar fins que dobli el volum (1h i 10 minuts en el meu cas). Formem els panets: per fer els Tavalli estirem la massa, la girem en espiral i juntem les puntes. Pels Filoncini s’ha d’estirar la massa allargada amb una punta més ampla que l’altra. Enrotllem sobre la part ampla i quan estigui fet ho tallem per la meitat. Pels Carciofi s’han de formar boles, i just abans de posar al forn, hi fem talls amb unes tisores imitant les fulles de carxofa.

Totes les peces s’han de deixar pujar 25 minuts abans de coure-les 15 minuts a uns 200º.

7 comentaris

Filed under Fotos, Mètodes i tècniques, Pans, Receptes

Anell de boles d’all (més o menys)

Aquesta recepta l’he treta del llibre 365 recetas de pan, de l’editorial Blume. Volia provar quelcom diferent dels meus pans habituals i el resultat va quedar prou bé.

Ingredients:

  • 500 grams de farina de força (vaig fer servir Rincón del Segura)
  • 325 ml d’aigua tèbia
  • 8 g de llevat fresc
  • 100 g de mantega fosa
  • 1 ou batut
  • 25 g de formatge parmesà ratllat
  • 2 dents d’all o una mica d’all sec
  • 1/2 culleradeta de sal
  • 1 culleradeta d’herbes de provença

Untem amb mantega un motlle en forma d’anella (jo no en tinc i vaig agafar un motlle rodó, cosa que va tenir consequències).

En un bol barregem la farina, l’aigua, la sal i el llevat. Ho amassem fins que quedi elàstic i suau.  Ho deixem reposar 1 hora o fins que dobli el volum.

Un cop tinguem la massa pujada, la desgassem i la dividim en porcions iguals que formem com si fessim panets. En un altre bol hi barregem la mantega fosa, els alls picats i les herbes de provença.

Col.loquem les boles dins del motlle. Com qe no tenia un motlle en forma d’anell vaig intentar fer un invent amb paper de forn, però al final el vaig acabar traient. Pintem la massa amb la barreja de mantega i herbes i ho deixem reposar 30 minuts més.

Posem el motlle dins del forn prèviament escalfat i ho deixem coure 35-40 minuts a 200º.  Si veiem que es daura molt, ho tapem amb paper d’alumini.

La gràcia principal d’aquest pa és la cobertura que és el que li dona el gust ja que el pa en sí és bastant insípid perquè porta molt poca sal.

No és un pa per cada dia perquè és bastant fort però és gustós i per exemple combina bé amb pit de gall d’indi i altres embotits suaus. Es congela molt bé. Fet amb un motlle d’anella quedarà encara més vistós.

He aconseguit unes merescudes vacances i penso aprofitar-les panificant una mica, que ja toca!

1 comentari

Filed under Fotos, Pans, Receptes

Reunió panarra

El dia 13 vam quedar unes quantes amigues i vam fer pa. Vaig desmuntar el menjador i ens vam passar un dia fent proves i receptes. El resultat? Pa, es clar.

Aqui teniu les dues receptes que vam provar:

Pa rústic:

Preferment:
140 g farina de força
60 g Aigua
1g de llevat fresc

Pa:
400 g farina blanca de blat
100 g farina de sègol
290 g d’aigua
12 g de sal
6 g de llevat fresc
1 cullerada de mel/mel de canya/sirop

(Podem fer servir també una mica de mare. Si per exemple afegim 100 g de massa mare hem de posar 50 g menys de farina i 50 g menys d’aigua)

El dia abans barregem tots els ingredients del preferment i els deixem dins la nevera tota la nit.

En un bol barregem la farina blanca, la de sègol, el llevat, i la mel de canya. Afegim l’aigua poc a poc i barregem bé la massa. La deixem reposar 20 minuts i després hi afegim la sal. Barregem una mica més i després ho posem sobre la superfície de treball i amassem uns 10-15 minuts fins que la massa estigui elàstica.

Posem la massa dins del bol, la tapem i la deixem reposar 1h 30 o 2h, depenent de la temperatura. Li donem forma i la deixem reposar entre 45 minuts i 1 hora.

Escalfem el forn a 230º, vaporitzem aigua i hi introduïm el pa. En total la coem uns 40 minuts, els 10 primer minuts a 220º i la resta del temps a 200. Si es daura massa de dalt, la podem tapar amb un paper d’alumini.

Pa d’espècies:
(amb panificadora)

500 g de farina
310 g de líquid (llet + aigua)
1 ou
1 sobre de llevat sec
10 g de sal
1 cullerada d’espècies (romaní, orenga, herbes de provença, bruschetta…)

Posem a la cubeta de la panificadora els ingredients líquids i a continuació els ingredients secs. Hem de vigilar i no posar la sal i el llevat junts. Posem el programa de massa (aprox 1h 50) i el posem a funcionar.

Quan estigui llest, li donem forma (trena, panets, barra…) deixem reposar la massa uns 25 minuts i escalfem el forn a 230º. Vaporitzem aigua sobre la massa i hi podem posem llavors per sobre si en tenim.
Una peça sencera triga uns 35 minuts a coure’s, uns panets una mica menys.

Vam fer dues fornades de cada pa, i el d’especies el vam fer primer amb una barreja de bruschetta italiana i després amb orenga.

Em sembla que repetirem. 🙂

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Receptes

Focaccia de romaní i tomàquet

La focaccia és un tipus de pa que sembla fàcil de fer però que costa bastant que quedi com cal.  A mi m’agraden molt els pans italians i de ben principi vaig fer diverses proves que no van quedar malament però tampoc bé del tot. Fins fa uns dies quan vaig trobar la recepta perfecta de focaccia a la web de la BBC.  Ironies de la vida.

Aquesta recepta l’he treta de la web d’un programa que es mereix una entrada per ell sol:  The great British Bake Off.  Se suposa que és una recepta de panets de focaccia però també val com a focaccia sencera.

Ingredients:

450 g de farina de força

1½  culleradeta de sal

1 sobre de llevat sec (8  g de llevat fresc)

400 ml d’aigua tèbia

1 culleradeta de Romaní (depenent del gust)

2 tomàquets secs

3 cullerades d’oli

sal gruixuda

El primer que crida l’atenció és que la massa no porta oli. Altres versions de la focaccia sí que en porten. La segona és la proporció d’aigua i farina: alta hidratació = massa-sopa. Sí senyor, una massa molt hidratada que sembla que no es pot amassar, ni cuallarà ni res. Quan ho vaig veure em va agafar el típic pànic, però es veu que dec anar agafant més experiència perquè ja no em dedico a afegir farina compulsivament. Progressem adequadament.  Superfície de treball amb una mica d’oli, una mica d’amassat i després 1h 15 minuts de repòs. El temps és orientatiu, es tracta que la massa es faci el doble de gran.

Després s’estén la massa sobre un paper de forn, amb compte que no es desmunti i es deixa reposar 20 minuts més.

Entretant posem l’oli en un bol i hi afegim el romaní i els tomàquets tallats ben petits.

Quan hagin passat els 20 minuts escampem la barreja d’oli sobre la massa i amb molt de compte anem enfonsant els dits a la massa a intervals regulars per tal que l’oli impregni la massa. Al final hi afegim sal gruixuda per sobre.

La massa s’ha de coure a 220º uns 25 minuts. Cal vigilar amb molt de compte, ja que ha de quedar daurada però si ens passem de forn quedarà molt dura.

Va quedar molt bé d’aspecte, i de gust encara més. Del que em vaig quedar més orgullosa és de l’interior. Forats enormes i molla lleugera.

Aquesta recepta és pot congelar i conserva tot el sabor.

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Receptes

Pa amb cervesa (Barm Bread)

Ja fa dies que duia de cap probar de fer un pa amb cervesa. A The Handmade loaf hi ha una recepta molt interessant que té un ferment fet amb cervesa com a protagonista.

Recepta del ferment:

250 g d’ale (a manca d’ale, cervesa moritz)

50 g de farina

4 culleradetes de massa mare (en el meu cas una miqueta de llevat fresc)

S’ha d’escalfar la cervesa a 70 graus i després afegir-hi la farina evitant que faci grumolls.  Obviament es fan grumolls i la cuina acaba amb una oloreta molt interessant, però el resultat és una mena de pasta gelatinosa que s’ha de deixar reposar una nit.

Recepta del pa

150 g de pre-ferment de cervesa

250 g d’aigua

500 g de farina de força

1 culleradeta de sal (2%)

Es barregen els ingredients i es va amassant a intervals curts deixant temps de repòs de 10 minuts, 30 minuts, 1 hora i 2 hores.

Degut a la calor, ho vaig escurçar tot una mica, però penseu que a temperatura de tardor aquest pa es comença a les 8 del matí i s’acaba a les 5:30 de la tarda.

La massa és prou consistent però conserva molta elasticitat.

Després de la primera fermentació li donem forma i la deixem reposar. En el meu cas la vaig deixar 1:30 h. al banetton d’1 kg.

El pa es cou al forn uns 65 minuts a 245 graus. El resultat és aquest:

I a més la molla va quedar impecable:

És un pa amb un gust a malta bastant potent que ve de la cervesa. Va aguantar perfectament un parell de dies i els trossos que he congelat conserven tot el bon gust.

Definitivament una recepta a repetir.


Deixa un comentari

Filed under Receptes