Tag Archives: sègol

Pa escaldat a l’estil de l’illa de Gotland

No he estat mai a l’illa de Gotland, però després de provar aquest pa m’imagino que deu ser el paradís. Aquest pa el vaig aprendre a fer al curs de pans suecs de l’Iban Yarza l’any 2011 i des de llavors sempre que l’he fet tothom l’ha trobat boníssim. També he de dir que no és un pa per tothom, ja que és un pa del nord d’Europa amb sègol i espècies, força allunyat de la nostra tradició. L’Iban l’ha inclòs al seu llibre, Pan Casero.

073

Ara, si sou panarres i us agraden les emocions fortes, és un pa molt fàcil de fer i agraït.

Ingredients:

Escaldat:

  • 159 gr de farina blanca de sègol
  • 300 gr d’aigua
  • migja culleradeta d’anís mòlt
  • mitja cullerada de fonoll
  • 2 cullerades de postre de taronja amarga seca (a la botiga productos parami en venen ja mòlta en pot)

Massa:

  • L’escaldat que hem fet la nit abans
  • 200 gr de massa mare de sègol blanc
  • 225 gr de farina panificable
  • 150 gr de farina de sègol blanc
  • 150 gr de iogurt
  • 100 gr de sirop/mel de canya (pot ser meitat i meitat)
  • 25 gr de sucre morè
  • 8 gr de llevat fresc (depenent del temps, en podeu posar més o prescindir-ne. Simplement allargueu o escurceu el temps de fermentació)
  • 12 gr de sal

La nit abans hem de preparar l’escaldat. Posem tots els ingredients secs en un bol i hi afegem els 300 gr d’aigua bullint. Remeneu bé fins que tot plegat agafi una consistència gelatinosa i ho deixem reposar tota la nit. L’endemà hauria de tenir aquest aspecte:

068

Semblarà gelatina i farà una olor boníssima. Hi afegim la massa mare, el sirop, el sucre, el llevat i la sal.

069

Fixeu-vos que aquest pa no porta gens d’aigua afegida. Tot el líquid ve de l’escaldat, el iogurt i la massa mare. A continuació hi afegim la farina. El resultat és una massa molt enganxosa i que no es pot amassar massa. El millor és que l’aneu doblegant i li doneu forma de barra. Heu de cobrir el taulell de farina de sègol i heu d’assegurar-vos que la barra queda ben coberta per la farina. Llavors l’heu de deixar fermentar tapat amb un drap. Quan veieu que la massa s’obre a través de la farina, ja estarà llest.

072

El pa s’ha de coure 15 minuts a 250º amb una safata amb aigua, i després hem de treure la safata i baixar la temperatura a 200. Heu de tenir paciència i deixar-lo coure uns 50 minuts o més. Sabreu que està llest quan quedi ben fosc i carbonitzat a les vores. Encara que sembli mentida, així té més bon gust.

I ara ve la part no apta per impacients. No us el podeu menjar calent. Ni quan es refredi. De fet l’ideal és embolicar-lo amb paper i esperar de 24 a 48 hores. La paciència té premi, aquest pa és com el vi. Envelleix molt i molt bé.

075

I quan finalment arribi el moment, mengeu-vos-el amb el que vulgueu, pero és ideal pels fumats.

109

És un pa que durarà molts dies si el guardeu tapat amb paper. Aquest nadal vaig estar-ne menjant deu dies i cap al final el vaig torrar i estava boníssim!

He creat una pàgina nova amb un índex de receptes, perquè així seran més fàcils de trobar. Trobareu la pestanya just a sota del títol del blog.

2 comentaris

Filed under Fotos, Pans, Receptes

Pa als USA 1: els millors pans

3 setmanes de vacances als USA donen per molt. Per veure coses i per aprofundir en els hobbies com per exemple, el pa. I ara que les vacances queden lluny, va bé recordar-les. També és una bona excusa per reviure el bloc que es troba en una de les típiques fases silencioses.

On vam estar? A Nova York, a Boston, a Cape Cod i a Washington. Llocs ben diferents però tots interessants per mil motius, i amb molta variació pel que fa als tipus de pans que vam menjar.  En aquesta primera entrada vull resumir els que em van agradar més. Les següents entrades seran més temàtiques, espero.

Els bàgels de New York

Tothom coneix els bàgels per Nova York. N’hi ha per tot arreu, i són un menjar molt popular per esmorzar. En pots comprar als forns de la part baixa de Manhattan i diuen que en aquella zona trobes els més bons. També n’hi ha a establiments molt més prosaics com ara l’starbucks. Però hi ha un lloc on els turistes acaben menjant moltes vegades i on els bàgels poden estar boníssims: els Deli. Un deli és una mena de botiga/supermercat amb taules on bàsicament pots demanar el que vulguis de menjar i estan oberts sempre. És barat i no hi has de deixar propina, cosa que els fa encara més popular per la gent de terres com la nostra on portem fatal el tema de les propines USA. Nosaltres hi vam esmorzar molt, als delis. I aquest és un bàgel espectacular de formatge cremós, salmó fumat i tomàquet.

Naan a Boston

A Boston hi ha un parell de carrers amb restaurants asiàtics de tot tipus, destacant els Vietnamites i Malaisis. Nosaltres vam acabar a un Malaisi que semblava la barca del Kon Tiki, però va resultar que l’aperitiu més popular era un dip de Naan amb salsa de curri. Boníssim! El Naan és un pa típic de l’Índia que té aquell gust especial que li dona el comí. Tovet i calent, una delícia!

El pa del jardí

Durant els dies a Cape Cod vam anar a passar un dia a Martha’s Vineyard, una illa plena de cases “pijes” platges amb accés privat, casetes precioses i fars. Vam dinar a un petit restaurant estil jardí famós per les truites, i la gran sorpresa és que van anar acompanyades d’aquest pa barreja de sègol i blat amb llavors d’alcaravia/comí de prat/matafaluga borda o com li vulgueu dir. Encara somio amb aquest pa, i us puc ben prometre que la foto no li fa justícia. De tots els pans que vam menjar en tres setmanes, aquest és el millor. Cruixent, amb un gust intens de sègol i el contrapunt perfecte de les llavors que li donaven un toc anisat perfecte. Un pa per recordar.

Al mig del no res… panets deliciosos!

Aquest restaurant no estava planejat, ja que la idea era provar la versió ianqui dels xiringuitos de platja. La pena és que tot Cape Cod va tenir la mateixa idea i quan hi vam arribar  estava pleníssim. Van enfilar la carretera, era molt tard i ens quedava un tros abans de tornar a Hyannis que era la nostra base. Vam fer el que es diu que no s’ha de fer mai, que és parar al primer lloc que vam veure. Era un restaurant de nom holandès on ens van donar un salmó salvatge boníssim, de postre un pudding brutal i uns panets suaus i amb sabor. Igual és perquè estàvem mortes de gana, però van entrar al rànking!

Pumpernickel a la taverna

El pumpernickel és un pa d’origen alemany que es cou a molt baixa temperatura. És de sègol i als USA és molt popular, sobretot amb fumats. Com el de la foto. No podia ser que ens passéssim 3 setmanes voltant per la costa i no provar-lo. I ben bo que estava!

Something Natural from Nantucket

Nantucket és l’altra illa famosa de Cape Cod, un lloc ideal per anar-hi a no fer res i a passejar. Something Natural és un forn/pastisseria famós pel seus entrepans i galetes. Està lluny del centre, al mig d’una àrea residencial però quan hi arribes les cues surten fora de l’edifici. Els entrepans són tots amb productes ecològics i n’hi ha de mil maneres. No em puc resistir i a sota teniu una foto del forn. Els pans estan tan bons com l’aspecte insinua…

El pa de l’ànec fumat

Un cop a Washington, vam decidir provar el menjar xinès. Res a veure amb el que tenim aquí, res de dracs de plàstic i arròs amb truita, no. Moqueta al terra, una mica destartalat i molts xinesos menjant-hi. Demanes una mica sense saber què, però l’ànec fumat anava acompanyat de pa estil baozi, característic perquè es bull en lloc de coure al forn. Boníssims! I amb l’ànec fumant dins, encara més!

All american cornbread

Mentre estavem recorrent el freedom trail a Boston, vam estar una estona xerrant amb una Rànger que ens comentava que als EEUU és difícil definir quin és el menjar genuïnament americà, però que segurament l’anomenat soul food hi encaixaria bé. Es tracta del menjar típic del sud, amb arrels africanes, europees i natives americanes. El pa típic d’aquest menjar és el cornbread, una mena de coca/pa mig dolça feta amb farina de blat de moro. És molt típica del sud, i clar, a Washington en trobes fàcilment ja que l’estat de Virginia està a unes parades de metro. El de la foto és del restaurant Misitam cafe, que es troba al Museu dels Indis americans i on pots provar menjars tradicionals. Totalment recomanable! Pel que fa al cornbread, massa dolç per mi, com menjar pa de pessic amb el dinar…

El pa de little Ethiopia

A la ciutat de Washington hi ha una comunitat etíop molt imporant, que tenen el seu propi barri, anomenat Little Ethiopia. Hi ha moltíssims restaurants que conegudíssims ja que tenen una qualitat molt bona. L’injera és el pa típíc d’Etiòpia, fet amb un gra anomenat tef i que serveix de plat i de cobert, ja que el menjar es serveix sobre una mena de crep enorme i els rotlles que veieu a la foto serveixen de coberts. Té un gust peculiar i l’experiència gastronòmica és molt interessant. Ei, i per provar-ho no cal que aneu a Washington, a Sants hi ha un restaurant etíop que està molt bé!

Per acabar: sourdough

Aquesta vegada ens vam quedar a la costa est i no vam poder tastar el famosíssim San Francisco Sourdough, però al barri de Georgetown ens en van donar tot acompanyant una amanida caríssima. Bona crosta, sabor potent i consistència, tot el que li demanes a una bona llesca.

Ben aviat, més entrades sobre el viatge!

2 comentaris

Filed under Fotos, Mètodes i tècniques, Pans, viatges

Curs de pans suecs amb Iban Yarza (torn de matí)

El diumenge passat vaig ser una de les afortunades que van poder assistir al curs de pans suecs amb Iban Yarza. El curs va ser possible gràcies als amics de The glutton club i va tenir lloc al local fes-te farinetes. No em cansaré mai de dir que calen més iniciatives com aquestes i hem de donar-hi tot el recolzament possible.

En aquest cas no hi va haver temps de fer proselitisme, les places es van esgotar en poques hores. A sobre l’Iban ens va dir que coneixia a gairebé tothom que s’havia apuntat. Som com grupies del pa, terrible!

Ara, si els cursos tenen tant èxit és per alguna cosa. L’Iban és un gran divulgador, i transmet la seva passió pel món del pa i per una certa manera de fer. El diumenge la cosa anava de pans suecs, i ens va dur llibres en suec, ens va explicar les seves aventures a les granges i als forns locals i ens va empapar d’uns sabors i una cultura que no és la nostra. És la cultura del sègol, les espècies i els aromes peculiars.

Si seguiu llegint, prepareu-vos per un reguitzell de fotos!

Continua llegint

11 comentaris

Filed under Fotos, Mètodes i tècniques, Pans, pastes i dolços, tallers

Per sucar-hi pa

Sucar pa al menjar és una d’aquelles coses que marquen un bon plat. I uns dels menjars on es pot sucar pa més de gust són els ous ferrats. A la meva família es fa una versió un xic peculiar que hem heretat de la terra de l’avi: Salamanca.

Primer de tot els ous. Aquest cop ous del prat, orgànics i boníssims.

Després el toc especial, la salsa: vinagre i pebre vermell. Costa de creure, però està boníssim!

I hi afegim de complement una mica de xoriço orgànic gallec (la terra de l’àvia) i el meu pa de sègol i blat:

Per sucar-hi pa!!!

Ja sé que són dies d’empatxos, però aquestes fotos són de primers de desembre.

Deixa un comentari

Filed under Fotos, off topic, Receptes

Pastes i pa a primers de mes

Ja ho tenim tot fet.

Croissants & Pain au chocolat:

Per fer una safata de vinoisseries necessites estar un dia a casa i que no faci massa calor. Un dia faré un post foto a foto, però es tracta de fer una massa tipus pa, afegir mantega dins i anar-la amassant i plegant diverses vegades fins aconseguir la massa. És qüestió de paciència i una mica de cura.  El premi és una bona quantitat de pastes per regalar i/o congelar i bona oloreta per tot el pis.  Nyam.

Entre tanta espera he aprofitat per repetir els discs de sègol amb una mida més de panet. Aquest vespre vull torrar-los i fer pa amb tomàquet.

Crec que la molla ha quedat més tupida però avui he intentat fer la fermentació el més curta possible.  Quan hi ha cua de forn són coses que passen.

Per fi he pogut passar un dia panificant com cal. Ja era hora!

Deixa un comentari

Filed under Fotos, Pans, pastes i dolços

Discs de sègol

O segons Dan Lepard, Light rye flatbread. L’altre dia estava a casa buscant informació sobre el pa fet amb cervesa a The handmade loaf i aquesta recepta em va cridar l’atenció.

La farina de sègol és típica dels pans del nord d’Europa sobretot perquè el sègol és un cereal molt resistent i que es pot cultivar en llocs on el blat no arraiga.  Nosaltres som més de blat i els pans 100% sègol no són del gust de tothom. Ara bé, són perfectes per menjar amb fumats.

A la secció de menjar de l’ikea (estratègicament situada just davant de les escales del pàrking) hi podem trobar knäckerbröd, una de les moltíssimes variants de pans cruixents de sègol que es poden fer. Diguem que múltiples visites a la recerca de les famoses llibreries billy han fet que conegui bé com de bó és un pa de sègol amb peix fumat, per tant és un tipus de pa que m’agrada fer de tant en tant.

La recepta de Dan Lepard és interessant perquè barreja farina de blat amb farina de sègol (cosa que la fa ideal per la gent que troba que el pa 100% sègol és massa fort de gust) i perquè utilitza llevat, per tant no costa gaire de fer.

Ingredients:

300 g de farina de força

100 g de farina de sègol (al final n’he posat uns 50 més)

1 culleradeta de sal

300 g d’aigua

6 g de llevat (n’he posat 4 per la calor)

3 culleradetes de mel

En el més pur estil Dan Lepard se’ns aconsella barrejar tots els ingredients, deixar reposar 10 minuts, amassar 10 segons, deixar reposar 10 minuts (això dues vegades) i finalment deixar reposar 45 i 90 minuts fent plecs pel mig.

Com ha anat la cosa? Bé, primer de cop m’he quedat morta de por perquè la massa era una mena de sopa molt líquida. Les masses amb més sègol son tot el contrari, semblen ciment i gairebé no s’han d’amassar. La meva massa semblava una ciabatta. He acabat afegint uns 50 g. més de farina de sègol per fer la cosa més manejable.

També he reduït moltíssim els temps de fermentació. La primera fermentació ha durat una horeta.

Després d’aquesta primera fermentació s’ha d’enfarinar bé la superfície de treball, estirar la massa i tallar-la en cercles.

La recepta diu que hem de deixar reposar les peces 1h 30 minuts, però avui només les he deixat mitja hora, ja que ja havien doblat la mida. S’han de coure al forn 40 minuts a 200 graus.

El resultat:

Cruixents de fora, amb algun forat a dins, i amb un gust deliciós, barreja de blat i sègol. Una recepta per repetir. A més a més crec que si fés uns discs més grans i una mica més gruixuts serien ideals per fer torrats amb tomàquet.

3 comentaris

Filed under Receptes