No he estat mai a l’illa de Gotland, però després de provar aquest pa m’imagino que deu ser el paradís. Aquest pa el vaig aprendre a fer al curs de pans suecs de l’Iban Yarza l’any 2011 i des de llavors sempre que l’he fet tothom l’ha trobat boníssim. També he de dir que no és un pa per tothom, ja que és un pa del nord d’Europa amb sègol i espècies, força allunyat de la nostra tradició. L’Iban l’ha inclòs al seu llibre, Pan Casero.
Ara, si sou panarres i us agraden les emocions fortes, és un pa molt fàcil de fer i agraït.
Ingredients:
Escaldat:
- 159 gr de farina blanca de sègol
- 300 gr d’aigua
- migja culleradeta d’anís mòlt
- mitja cullerada de fonoll
- 2 cullerades de postre de taronja amarga seca (a la botiga productos parami en venen ja mòlta en pot)
Massa:
- L’escaldat que hem fet la nit abans
- 200 gr de massa mare de sègol blanc
- 225 gr de farina panificable
- 150 gr de farina de sègol blanc
- 150 gr de iogurt
- 100 gr de sirop/mel de canya (pot ser meitat i meitat)
- 25 gr de sucre morè
- 8 gr de llevat fresc (depenent del temps, en podeu posar més o prescindir-ne. Simplement allargueu o escurceu el temps de fermentació)
- 12 gr de sal
La nit abans hem de preparar l’escaldat. Posem tots els ingredients secs en un bol i hi afegem els 300 gr d’aigua bullint. Remeneu bé fins que tot plegat agafi una consistència gelatinosa i ho deixem reposar tota la nit. L’endemà hauria de tenir aquest aspecte:
Semblarà gelatina i farà una olor boníssima. Hi afegim la massa mare, el sirop, el sucre, el llevat i la sal.
Fixeu-vos que aquest pa no porta gens d’aigua afegida. Tot el líquid ve de l’escaldat, el iogurt i la massa mare. A continuació hi afegim la farina. El resultat és una massa molt enganxosa i que no es pot amassar massa. El millor és que l’aneu doblegant i li doneu forma de barra. Heu de cobrir el taulell de farina de sègol i heu d’assegurar-vos que la barra queda ben coberta per la farina. Llavors l’heu de deixar fermentar tapat amb un drap. Quan veieu que la massa s’obre a través de la farina, ja estarà llest.
El pa s’ha de coure 15 minuts a 250º amb una safata amb aigua, i després hem de treure la safata i baixar la temperatura a 200. Heu de tenir paciència i deixar-lo coure uns 50 minuts o més. Sabreu que està llest quan quedi ben fosc i carbonitzat a les vores. Encara que sembli mentida, així té més bon gust.
I ara ve la part no apta per impacients. No us el podeu menjar calent. Ni quan es refredi. De fet l’ideal és embolicar-lo amb paper i esperar de 24 a 48 hores. La paciència té premi, aquest pa és com el vi. Envelleix molt i molt bé.
I quan finalment arribi el moment, mengeu-vos-el amb el que vulgueu, pero és ideal pels fumats.
És un pa que durarà molts dies si el guardeu tapat amb paper. Aquest nadal vaig estar-ne menjant deu dies i cap al final el vaig torrar i estava boníssim!
He creat una pàgina nova amb un índex de receptes, perquè així seran més fàcils de trobar. Trobareu la pestanya just a sota del títol del blog.
Panificant 
Ostres, fa molt goig aquest pa!! només hi veig un inconvenient… esperar-se tant temps per provar-lo deu ser una tortura!!!!
Pensa que la paciència té premi! De totes maneres, si te’l menges quan està fred no passa res, però si esperes el resultat encara és millor.